1. La voluntat, els desitjos i les preferències de la persona s'han de tenir en compte pel que fa al tipus i a l'abast de l'assistència.
2. En la resolució de nomenament de l'assistència, l'autoritat judicial ha de concretar les funcions que ha d'exercir la persona que presta l'assistència, tant en l'àmbit personal com en el patrimonial, segons que correspongui.
3. L'autoritat judicial, en resolució motivada i només en els casos excepcionals en què resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona assistida, pot determinar els actes concrets en els quals la persona que presta assistència pot assumir la representació de la persona assistida.