1. El marit pot exercir l'acció d'impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en què conegui el naixement del fill o del descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació.
2. L'acció d'impugnació es transmet als fills o descendents i als hereus del marit si aquest mor després d'haver interposat l'acció o abans que fineixin els terminis que fixa l'apartat 1. En aquests casos, qualsevol d'ells pot exercir l'acció, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.
3. Si el marit mor sense conèixer el naixement o les proves en què ha de fonamentar l'acció, el termini de dos anys es compta des de la data en què els conegui la persona legitimada per a impugnar.