1. La servitud s'extingeix per les causes generals d'extinció dels drets reals i, a més, per les causessegüents:
a) La manca d'ús durant deu anys comptats des del moment en què consta el desús o l'acte obstatiu, excepte en el cas de la servitud sobre finca pròpia.
b) La pèrdua total de la finca servent o de la dominant.
c) La impossibilitat d'exercir-la.
d) L'extinció del dret dels concedents o del dret real dels titulars de la servitud.
e) El supòsit al qual fa referència l'article 566-3.2, si no s'ha fet la declaració expressa de l'existència de laservitud.
2. La servitud, si s'extingeix per la impossibilitat d'exercir-la, no es restableix encara que ambposterioritat torni a ésser possible d'exercir-la.
3. Els titulars d'una servitud forçosa que es restableix en els deu anys següents a la seva extinció peralguna de les causes que estableixen les lletres a i c de l'apartat 1 no han de pagar cap indemnització, llevat del cas en què la dita servitud s'hagués extingit per un acte propi dels titulars de la finca dominant.